1.10.09

de coses que no s'entenen

De debò que no entenc com als restaurants segueixen posant la fastigosa pastanaga ratllada de pot a les amanides quan no hi ha ningú al món que li agradi aquesta porqueria.

9.7.09

lo que me alimenta me mata

Suposo que necessitava marxar. Com sempre faig, com sempre fem.
Oblidar-vos i que m'oblideu. Londres, Paris, Nova York, per dir-ho d'alguna manera.
Curar-me. Però sobretot d'aquestes dues frases, els pous més profunds de l'existència.

"Quan algú t'estima, t'aprecia, li retires la teva estima perquè no pots admetre que s'acontenti amb això que a tu no pot satisfer-te"

i el "T'estim com un loco i m'aguant"


I saber que ara no em calen frases que em defineixin

27.3.09

Per entendre'ns millor

Com vols ser feliç
amb algú que et tracta
com una persona normal
Oscar Wilde



Com puc ser feliç amb algú a qui tracto com una persona normal?

26.3.09

Que ja n'estic fart de succedanis, de noies fantàstiques però que no. De fer sentir com em fas sentir tu a mi.

Sempre he pensat que algun dia ens tornaríem a trobar, i que aquest cop seria l'últim que ho faríem com a estranys. Jo tremolaria i tu estaries preciosa com sempre.

En veure'm ho entendries tot i em diries alguna frase tipus què tal? I encara que te la donés, no caldria la resposta.

La resta, és tot el que tinc pendent d'escriure

25.3.09

encara

Avui al matí quan m'he llevat i he obert el mòbil i he vist un missatge, encara he pensat que potser eres tu que em responies.

En serio, sóc imbècil.

Suposo que algun dia això hauràs d'explicar-m'ho

20.3.09



Avui he decidit que a partir d'ara col·leccionaré frames de pel·lícules.

I que faré ressenyes dels llibres que llegeixi.

I que tornaré a escriure al bloc.




hahaha Sóc el més grans dels enganyats!!
Havent vist que això d'esperar no funciona...



Haurem d'improvisar

7.2.09

Ja sé que no sóc Sant Pere...

Hi ha aquesta història dels nous grups. Gent que un dia es lleva i diu, tinc alguna cosa a dir i amb dos collons es posa dalt d'un escenari i omple sales i la gent aplaudeix molt i els hi compra els cedés i espera moltes cançons més després que acabi el concert. Hi ha aquesta idea de gent amb idees. I hi ha aquestes ganes de veureu-ho tot amb directe i omplir-se -més que de la música, que ja saps que t'agrada- de saber que hi ha gent, que entén què diuen. Hi ha també aquesta força que t'obliga a canviar de ciutat per trobar-la, ulls atents, estomac nusat i en acabat ni poder-te conformar amb les noies comtú, perquè creus que no hi són -quant pou, he de canviar d'una vegada-. I molts clatells i moltes ulleres però no tu. Només saber que el cantant és del món de l'espectalce i es fa picos amb els amics i que el guitarra li xiuxiueja coses brutes a la noia que freqüenta mentre s'hi embolica tant dolçament, tant al descompàs de la música. I que jo em dic Bernat però ella em diu Martí i ens ha costa Déu i ajuda arribar fins aquí i llavors sona és inútil continuar i la tarda esclata com si fos un matí i cerveses a 4 eurus i Jacks a 8 i haver de tornar a casa tan buit i saber que a més no és nou.

Us ho juro, tornaré a escriure* i no aquesta merda etílica after hour.




*a viure

6.2.09

Avui és divendres

Encara recordo abans quan tenia tot el temps del món, i aquesta pedrota d’ara era només un còdol d’aquells que fem saltar a l’aigua i jo anava feliç per totes bandes amb la meva Enri vermella i apuntava tonteries com aquesta:

Avui la tarda és una dona vella que no té pressa / m’hi he topat quan fosquejava / m’ha fet l’ullet i m’ha dit / estudies o treballes?

Encara recordo aquest abans, i de com s’allargassaven les tardes mentre tot era tan tou, tan nou, tan passable, diguem-ne que tan poc tràngol que l’endemà al matí ens llevàvem quasi amb la feina feta i només calia deixar-nos portar, carrerons amunt, rambles avall o bars enllà.
Avui hi pensava en aquests dies, tan lluny i tan a prop alhora, i de com n’és impossible tornar-hi. Ahir per exemple una amiga em deia: ja no m’enamoro tant. I jo només vaig saber respondre-li, joder, normal.

16.11.08

La putada de veure les pel·lícules una altre cop és que sovint en canvia totalment el sentit.

Només començar, he notat que la cançó ja no em posava la pell de gallina i que la noia de vermell aquest cop no portava el teu rostre. No en duia cap. I mira que és guapa la natalie però joder et preferia a tu i no haver de tragar-me la tota, ups, i codificar-la només en present.


Al final, quan ha tornat a sonar la cançó, he pensat que el meu problema sempre ha estat esperar que aparegués un taxi, i un cop estesa a terra poder-te recollir en braços i fer com fan a les pel·lícules. I no com a la vida que de ben segur passaries de llarg i amb el temps, ja no podria recordar, ni la teva cara. Com em passa ara.

11.11.08

Abecedari

M'encanta citar-me




El sr.X avui plega d'hora perquè hi ha festa i sap que no se la vol perdre, conscient que segurament, serà la última vegada que hi torni amb ple dret. Allà l'esperen coneguts, amics i saludats, massa feina per tan poques hores. Només arribar es troba amb N que està desesperada per trobar a L, l'argentí aquest que va conèixer divendres i que ha vingut espressament per veure-la. Amb tanta gent és impossible la cobertura i desisteix la búsqueda ja que a més ha de vigilar perquè per allà també hi ha M, i no voldria pas fer-li mal tot i que ja fa un parell de mesos que no follen. El que no sap és que M, l'acabo de veure força arrambat a J, amiga íntima de N. Insisteixo en marxar d'allà i decidim anar a buscar a G perquè sé que probablement estarà amb P. Ens el trobem a mig camí amb T, la noieta amb qui fa temps que tonteja tot i que oficialment només fa una setmana que ho ha deixat amb LL. Intentem esquivar-lo però ens veu i ho aprofita per descarregar la tensió de la conversa i a més fer que N no malpensi. Jo em serveixo de l'ocasió per preguntar-li secretament per P i em diu que fa poc que l'ha vist amb I, el seu ex ,que anaven cap amunt. Rabio una miqueta i la truco de seguida. Bingo! Aquest cop hi ha cobertura i de seguida m'explica que han hagut d'anar a trobar a la NA perquè el seu novio feia estona que l'estava buscant i mentrestant ella s'estava embolicant amb el guapo de la classe. G ve amb nosaltres i aprofito per preuntar-li que tal amb T i em diu que està al caure però que ella ha de marxar i que millor que ho deixin per un altre dia, a més, afegeix que es sent malament per LL. Jo li intento fer veure que l'oblidi i que pensi en que algun símptoma ha de tenir que després de dos anys i mig els amics en comptes de compadir-lo el felicitin per la decisió presa. Per sorpresa a la zona de dalt em trobo E, que després de dues setmanes sense veure'ns penso que està molt guapa. Tontegem i em sap una mica de greu haver-la deixat després d'aquests sis mesos, però em reafirmo quan veig que P, ara m'espera prudent uns metres enllà. Esquivo a E amb una excusa barata i m'arrambo rapidament a P. Vaig calent, molt calent, però ens hem de contenir perquè, talment dos adolescents, de moment ho portem en secret. bla bla bla i miradetes i tocadetes una bona estona fins que em diu que vol marxar a casa que està molt cansada i jo amb ganes de més festa i de saber si trobaré a Z o a Y li dic que em quedo i que hi passaré més tard. Em trobo uns altres amics i els convenço per tornar a fer ruta per les paradetes. De ZY ni rastre. Els convenço de baixar a baix i pel camí veig N amb L i M amb J. Tot arreglat mentre no es vegin. S'enganxa G que no para de pensar en T i que a aquestes alçades LL li importa un rave. Li dic que avui no és el dia i em diu que marxarà a casa. El convenço perquè es quedi. Veig a CD i recupero l'esperança de veure Z. Em distreu però una noieta d'aquelles pendents amb qui s'ha de mantenir encesa la flama. Passa el temps i em rendeixo. Finalment acabo a casa de P, on més calentet s'està, entre les seves cames.


PD: En aquesta històrieta s'ha elidit la ingesta d'hectolítres de cervesa que tot i que l'hagués fet més comprensible es dóna per descomptada. Pel mateix motiu també s'han elidit les mil i una topades, gent oferint merda -que no només droga- i converses etíliques vàries. En definitiva, la palla.

29.10.08

maximalista

.


- Jo faig el que vull
- Si clar, i jo sóc Superman



.

16.10.08

Minimalista

Puse entonces la cama allá
el armario aquí
y la mesa en medio




És ben sabut que entre la gent del ram de la neteja hi ha una màxima prou extesa que diu que qui més coses guarda, més merda es genera.



Potser serà per això que tinc tanta mala memòria

15.10.08

DECUTS

No, si ideals en té. El què passa
és que els canvia cada dia






Algú ens hagués pogut avisar que en això del món laboral, o portes genolleres o et compres un guants de boxa

12.10.08

Una cosa és la vida
i l'altra la rutina





Inanició

Destriatge

Allò aquí, això allà.


Marxar no sempre és fugir.

2.9.08

melanina rocks

Si bé abans el color de la pell que més cotitzava era el blanc minimilk, ara, o portes un bon bronzejat, o ningú es creurà que has passat unes bones vacances.

1.9.08






1 de setembre de 2008



Feliç any nou!






26.8.08

Dos no follen si un no vol


No quiero ser un poeta
Con ella no




Sms:
Tinc els llavis tendríssims
i el sexe a flor de pell

Resposta:
Vine quan vulguis
T'espero amb les cames obertes







I fins ara



5.8.08

20% descuento en gafas de sol graduadas

Ni pedra, ni pou, ni aigua.

I aquest estiu tan eixut, tan de cuneta, tant de gos pollós que han canviat per unes vacances a la Rivera Maya o Varadero o qualsevol gàbia turística d'un país d'aquests del tercer món on t'has de fotre vacunes però tenen coca-cola.

Em sento així, sí, i per molt que dormi i somiï i folli i begui i em torri al sol, cada matí algú s'encarregarà de fotre tots els projectes cadena avall, d'assenyalar-me abocadors i carreteres secundàries i platges desèrtiques, en el mal sentit de la paraula.

1.8.08




Avui he plorat







Més tard he decidit que la família ja no és obligatòria

29.7.08

Vacanciones

Feia un any que no estava de vacances, almenys amb el sentit més estricte de la paraula.
Aquesta primera quinzena per aclimatar-me he fet rebotar aquesta frase cada dos per tres:

Em sua soberanament sa polla



I funciona.

30.6.08

Els altres

País
Brossa


Calia que guanyessin una Eurocopa perquè us n'adonéssiu que els tenim a casa i amb orgull. Que tots tenen les seves banderes i que en el moment menys pensat, podran tornar a sortir al carrer com ho han fet ara, encara que potser, aquest cop, amb unes altres armes.

28.6.08

De tu a tu

One more time
Daft punk


Algun cop he pensat que si és cert això que diuen que la vida és cíclica, els meus anys passen al voltant del tornar-te a veure. Buscar els contexts i crear les situacions per trobar-te casualment. Anit es tornà a tancar el cercle. De tu a tu.

26.6.08

valor afegit

Quan era jove, o per dir-ho d'una manera més exacte, quan era més jove que ara, em vaig apassionar per un parell de poetes morts. Durant una època, després de llegir alguns dels seus poemaris vaig interessar-me bastant per aconseguir la seva obra completa. Quan la vaig tenir a les mans, tapes dures, bona edició, ja me les imaginava lluint a l'estanteria. Com que era més car del que jo em podia permetre vaig decidir que algú que em volgués fer un bon regal me les compraria senceres. Passaren els anys i em vaig acabar conformant amb la idea que algun dia me la regalarien. No ha estat així. L'altre dia, passejant per una llibreria les vaig veure, (oh novetat!) en edició de butxaca. Valien una quarta part del què m'haguessin costat aleshores. Tot i així no les vaig comprar. Era tan fàcil tenir-les que ja no valien la pena, ni tan sols que me les regalessin.

polir

És curiós com una de les millors formes de saber-te és no sent-hi.
Desaparèixer.
Recloure't en guarida i deixar que el temps faci la seva feina.
Esperar reaccions.
Pensar.
Emetre conclusions.



Sort que sóc amic de mi mateix, perquè n'hi ha que ni això tenen.

15.6.08

passar pàgina

la mort no s'entén

se sent

i s'esbufega

3.6.08

tacita a tacita

No és que últimament vagi restret

sinó que a vegades hi ha certes coses

que és millor fer-se-les a sobre.

18.5.08

fluir

penso en tu
però no en nosaltres

8.5.08

a destemps

Aquesta nit no em demanis res. Ni m'esperis a l'antro de sempre fontent-me les meves Volldams.
No! No gosis entrar per aquella porta! Que tinc la pell porosa i l'únic que vull és arraulir-me entre deixalles i fer-hi habitacle.


A fora marca vint-i-dos graus. A dins sota zero.
Avui sembla una nit d'estiu. Però jo sé que és mentida, perquè demà serà primavera.

im postures

Avui a casa ha vingut un operari que parlava un català gironí d'allò més entendridor.

Quan estava fent la seva feina li ha sonat al mòbil una cançó d'aquestes reggaeton. Llavors s'ha posat a impostar un castellà d'allò més xarnego rollo "pues na que no vemo po la noxe".

Representa que havíem d'integrar La immigració, i la immigració ens ha integrat a nosaltres.

7.5.08

Pujava avui com un guiri més per les rambles i de sobte davant meu un tros de dona, un pivón amb pantalons cenyits daurats i una jaqueta facsion d'aquestes tipus adides. M'hagués pogut parar a cada estàtua humana però he preferit aquesta que era mòbil i no feia pagar. Total que em dic: i perquè no fas un experiment primaveral, a veure quanta gent se la mira.

Doncs el resultat és que dels que estaven al tanto la majoria. Homes quasi tots i una bona part al costat de la seva parella. Unes repassades que ni t'explico! Suposo que devia portar un bon escot, i dic suposo perquè només li he pogut veure el pandero ja que portava un ritme que ni al meu pas l'atrapava i tampoc era plan muntar un persecució per veure si realment estava tant bona. I ja quan estàvem al final de la rambla a l'alçada de les cadires ja ha sigut el súmmum, un escàndol vaja. Tots girats seguint amb el cap el ritme de les seves passes.

Al final m'he quedat amb les ganes perquè he hagut d'entrar a la boca del tren. Però ho he entès tot quan he llegit el sisè capítol del llibre de'n JoanMiquelOliver
Ahir un amic va venir a veure'm a casa per ensenyar-me que s'ha tintat els vidres del seu flamant cotxe. Llavors m'hi fixo i veig que porta pantalons nous.

- M'han costat més de 100 euros
- Tio, però si tenen un forat
- Per això me'ls he comprat


Ni fashion victim ni hòsties!

decididament, hauria d'anar pensant en canviar d'amics o tirar-me a la droga.

6.5.08

Roig (i negre)

L’anarquia

També ha d’estar

Organitzada

5.5.08

Dolça rutina

Dinen junts cada dia, i després jeuen a mirar el cor de la ciutat.
Es pensen que no els sento però follen com qui res.

Ella fingeix premeditadament l’orgasme perquè just quan s’acabin els anuncis ell ejaculi. I puguin mirar tranquil·lament la segona part.

Els dos ho saben, i així viuen la seva dolça rutina.

L'última em deia vieju i la d'ara li dic iaiona

En l'amor l'edat no importa
en el sexe sí.

3.5.08

arrevoire

Després d'un missatge prou dilapidari tipus "hem de parlar" entres a casa amb posat moix i ens asseiem al sofà on tant exercici hem compartit. Et dic el que t'he de dir prou suau perquè no ploris gaire. Primer se't trenquen una mica els ulls i llavors et peta la boca i serres les dents. Uns minuts de rigor de mirada perduda. Finalment trenco el silenci dien-te que al final sí que vindré a fer la xerrada a la teva empresa i la conversa acaba derivant a la subnormal aquella que quan parla sembla que tingui una sabata a la boca però que tots els de l'oficina li miren el cul. Llavors que si m'agrada més el teu que si els teus llavis que si et trobaré a faltar que avui estàs molt sexi i pam amorrats llengua amunt llengua avall i ja quasi sense roba i te la poses tota gola endins com saps tant bé que fas i em poso melancòlic i el calfred acaba en orgasme i en comptes d'anar-ho a escupir a la cuina com feies sempre, te'l empasses tot i em dius: algun record dolç he de tenir no?
Suposo que la màxima d'aquest espai seria

TRANSFORMAR LA MERDA EN FEMS
Tots tenim la nostra zona fosca.

Allò que no diem, que a vegades ni ens diem, de tan secret de tant abismal.

Alguns l'han sabut amagar perfectament i brinquen feliços com cabres entre la massa putrefacte de bones maneres.

Jo no puc, (i ja em perdonareu) en comptes de buscar-me un amic o una novia on evacuar-hi tota la porqueria o fer allò tant passat de moda d'escriure un diari prefereixo deixar-ho aquí a la xarxa.

Hi ha paraules que certes pells fines no tolerarien. Paraules com per exemple putrefacte, o abismal, o esfínter o el mític mecaguntaputamare! Aquí tot està permès. No hi ha cap regla ni cap límit. Que les fronteres ja ens les posem al dia a dia.

Doncs això. Abstenir-se aprensius. Que això és La via d'escapament, La zona fosca, El contenidor on reciclar tanta porqueria.



I tiro la cadena