8.5.08

a destemps

Aquesta nit no em demanis res. Ni m'esperis a l'antro de sempre fontent-me les meves Volldams.
No! No gosis entrar per aquella porta! Que tinc la pell porosa i l'únic que vull és arraulir-me entre deixalles i fer-hi habitacle.


A fora marca vint-i-dos graus. A dins sota zero.
Avui sembla una nit d'estiu. Però jo sé que és mentida, perquè demà serà primavera.

Cap comentari: