18.5.08

fluir

penso en tu
però no en nosaltres

8.5.08

a destemps

Aquesta nit no em demanis res. Ni m'esperis a l'antro de sempre fontent-me les meves Volldams.
No! No gosis entrar per aquella porta! Que tinc la pell porosa i l'únic que vull és arraulir-me entre deixalles i fer-hi habitacle.


A fora marca vint-i-dos graus. A dins sota zero.
Avui sembla una nit d'estiu. Però jo sé que és mentida, perquè demà serà primavera.

im postures

Avui a casa ha vingut un operari que parlava un català gironí d'allò més entendridor.

Quan estava fent la seva feina li ha sonat al mòbil una cançó d'aquestes reggaeton. Llavors s'ha posat a impostar un castellà d'allò més xarnego rollo "pues na que no vemo po la noxe".

Representa que havíem d'integrar La immigració, i la immigració ens ha integrat a nosaltres.

7.5.08

Pujava avui com un guiri més per les rambles i de sobte davant meu un tros de dona, un pivón amb pantalons cenyits daurats i una jaqueta facsion d'aquestes tipus adides. M'hagués pogut parar a cada estàtua humana però he preferit aquesta que era mòbil i no feia pagar. Total que em dic: i perquè no fas un experiment primaveral, a veure quanta gent se la mira.

Doncs el resultat és que dels que estaven al tanto la majoria. Homes quasi tots i una bona part al costat de la seva parella. Unes repassades que ni t'explico! Suposo que devia portar un bon escot, i dic suposo perquè només li he pogut veure el pandero ja que portava un ritme que ni al meu pas l'atrapava i tampoc era plan muntar un persecució per veure si realment estava tant bona. I ja quan estàvem al final de la rambla a l'alçada de les cadires ja ha sigut el súmmum, un escàndol vaja. Tots girats seguint amb el cap el ritme de les seves passes.

Al final m'he quedat amb les ganes perquè he hagut d'entrar a la boca del tren. Però ho he entès tot quan he llegit el sisè capítol del llibre de'n JoanMiquelOliver
Ahir un amic va venir a veure'm a casa per ensenyar-me que s'ha tintat els vidres del seu flamant cotxe. Llavors m'hi fixo i veig que porta pantalons nous.

- M'han costat més de 100 euros
- Tio, però si tenen un forat
- Per això me'ls he comprat


Ni fashion victim ni hòsties!

decididament, hauria d'anar pensant en canviar d'amics o tirar-me a la droga.

6.5.08

Roig (i negre)

L’anarquia

També ha d’estar

Organitzada

5.5.08

Dolça rutina

Dinen junts cada dia, i després jeuen a mirar el cor de la ciutat.
Es pensen que no els sento però follen com qui res.

Ella fingeix premeditadament l’orgasme perquè just quan s’acabin els anuncis ell ejaculi. I puguin mirar tranquil·lament la segona part.

Els dos ho saben, i així viuen la seva dolça rutina.

L'última em deia vieju i la d'ara li dic iaiona

En l'amor l'edat no importa
en el sexe sí.

3.5.08

arrevoire

Després d'un missatge prou dilapidari tipus "hem de parlar" entres a casa amb posat moix i ens asseiem al sofà on tant exercici hem compartit. Et dic el que t'he de dir prou suau perquè no ploris gaire. Primer se't trenquen una mica els ulls i llavors et peta la boca i serres les dents. Uns minuts de rigor de mirada perduda. Finalment trenco el silenci dien-te que al final sí que vindré a fer la xerrada a la teva empresa i la conversa acaba derivant a la subnormal aquella que quan parla sembla que tingui una sabata a la boca però que tots els de l'oficina li miren el cul. Llavors que si m'agrada més el teu que si els teus llavis que si et trobaré a faltar que avui estàs molt sexi i pam amorrats llengua amunt llengua avall i ja quasi sense roba i te la poses tota gola endins com saps tant bé que fas i em poso melancòlic i el calfred acaba en orgasme i en comptes d'anar-ho a escupir a la cuina com feies sempre, te'l empasses tot i em dius: algun record dolç he de tenir no?
Suposo que la màxima d'aquest espai seria

TRANSFORMAR LA MERDA EN FEMS
Tots tenim la nostra zona fosca.

Allò que no diem, que a vegades ni ens diem, de tan secret de tant abismal.

Alguns l'han sabut amagar perfectament i brinquen feliços com cabres entre la massa putrefacte de bones maneres.

Jo no puc, (i ja em perdonareu) en comptes de buscar-me un amic o una novia on evacuar-hi tota la porqueria o fer allò tant passat de moda d'escriure un diari prefereixo deixar-ho aquí a la xarxa.

Hi ha paraules que certes pells fines no tolerarien. Paraules com per exemple putrefacte, o abismal, o esfínter o el mític mecaguntaputamare! Aquí tot està permès. No hi ha cap regla ni cap límit. Que les fronteres ja ens les posem al dia a dia.

Doncs això. Abstenir-se aprensius. Que això és La via d'escapament, La zona fosca, El contenidor on reciclar tanta porqueria.



I tiro la cadena