9.7.09

lo que me alimenta me mata

Suposo que necessitava marxar. Com sempre faig, com sempre fem.
Oblidar-vos i que m'oblideu. Londres, Paris, Nova York, per dir-ho d'alguna manera.
Curar-me. Però sobretot d'aquestes dues frases, els pous més profunds de l'existència.

"Quan algú t'estima, t'aprecia, li retires la teva estima perquè no pots admetre que s'acontenti amb això que a tu no pot satisfer-te"

i el "T'estim com un loco i m'aguant"


I saber que ara no em calen frases que em defineixin