Ni pedra, ni pou, ni aigua.
I aquest estiu tan eixut, tan de cuneta, tant de gos pollós que han canviat per unes vacances a la Rivera Maya o Varadero o qualsevol gàbia turística d'un país d'aquests del tercer món on t'has de fotre vacunes però tenen coca-cola.
Em sento així, sí, i per molt que dormi i somiï i folli i begui i em torri al sol, cada matí algú s'encarregarà de fotre tots els projectes cadena avall, d'assenyalar-me abocadors i carreteres secundàries i platges desèrtiques, en el mal sentit de la paraula.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Un gran diagnòstic de tot plegat. Gran transformació de merda en fems, vaja.
Publica un comentari a l'entrada