La putada de veure les pel·lícules una altre cop és que sovint en canvia totalment el sentit.

Només començar, he notat que la cançó ja no em posava la pell de gallina i que la noia de vermell aquest cop no portava el teu rostre. No en duia cap. I mira que és guapa la natalie però joder et preferia a tu i no haver de tragar-me la tota, ups, i codificar-la només en present.


Al final, quan ha tornat a sonar la cançó, he pensat que el meu problema sempre ha estat esperar que aparegués un taxi, i un cop estesa a terra poder-te recollir en braços i fer com fan a les pel·lícules. I no com a la vida que de ben segur passaries de llarg i amb el temps, ja no podria recordar, ni la teva cara. Com em passa ara.