26.3.09

Que ja n'estic fart de succedanis, de noies fantàstiques però que no. De fer sentir com em fas sentir tu a mi.

Sempre he pensat que algun dia ens tornaríem a trobar, i que aquest cop seria l'últim que ho faríem com a estranys. Jo tremolaria i tu estaries preciosa com sempre.

En veure'm ho entendries tot i em diries alguna frase tipus què tal? I encara que te la donés, no caldria la resposta.

La resta, és tot el que tinc pendent d'escriure
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)