Pujava avui com un guiri més per les rambles i de sobte davant meu un tros de dona, un pivón amb pantalons cenyits daurats i una jaqueta facsion d'aquestes tipus adides. M'hagués pogut parar a cada estàtua humana però he preferit aquesta que era mòbil i no feia pagar. Total que em dic: i perquè no fas un experiment primaveral, a veure quanta gent se la mira.

Doncs el resultat és que dels que estaven al tanto la majoria. Homes quasi tots i una bona part al costat de la seva parella. Unes repassades que ni t'explico! Suposo que devia portar un bon escot, i dic suposo perquè només li he pogut veure el pandero ja que portava un ritme que ni al meu pas l'atrapava i tampoc era plan muntar un persecució per veure si realment estava tant bona. I ja quan estàvem al final de la rambla a l'alçada de les cadires ja ha sigut el súmmum, un escàndol vaja. Tots girats seguint amb el cap el ritme de les seves passes.

Al final m'he quedat amb les ganes perquè he hagut d'entrar a la boca del tren. Però ho he entès tot quan he llegit el sisè capítol del llibre de'n JoanMiquelOliver